Page 3 - descobrim_26

Potser soc una mica D’esquerra a dreta, les

romàntica... autores dels escrits
d’aquest exemplar:
Alícia de Maria, Estrella
Soc l’Alícia de Maria Bosch, educadora Bravo, Esther del Moral,
social i psicopedagoga de vocació Núria Salvans i Anna
i carrera, professió que vaig exercir Serra.
durant 14 anys al Consell Comarcal del
Gironès; però també soc de naixement,
una enamorada del suro, per ser la
quarta generació d’una família de surers,
sector al qual em dedico des de fa uns
16 anys.
L’any 2007, el meu germà em va
proposar ajudar-lo amb una certificació
que necessitava a l’empresa i em vaig
agafar una excedència per un any. En Entre el suro i el vi: Esperança en el futur
aquell moment, em va engrescar molt Una mirada particular a la una vida d’implicació
la idea d’estar un temps a l’empresa indústria surera Des de petita he viscut el món del suro. El pare, la mare, els avis... era la conversa dels dinars
de casa, però estava convençuda que de cada dia. Les meves primeres fotografies d’infantesa, l’olor de suro quan arribava a prop
tornaria al meu món social. Però no... Quan amb en Joan Costa estudiàvem de Cassà... Jo diria que no hi he arribat, hi he sigut sempre.
un cop hi vaig ser, ja en vaig quedar Fa 35 anys vaig conèixer el meu marit, Francesc Parramon, Empresarials a Girona, no ens podíem imaginar La meva formació ve del camp de la comunicació i el màrqueting, però sempre des d’una
enganxada fins avui. a l’Escola Oficial d’Idiomes de Girona, on estudiàvem italià. que el suro marcaria tant les nostres vides. Ell es visió empresarial. La funció que he desenvolupat a Manuel Serra ha estat la de direcció
Actualment, junt amb el meu germà, Ell el necessitava per a la venda de taps de suro a cellers va quedar al peu del canó a l’empresa familiar, compartida amb el meu germà. Ell s’encarregava de les compres i la fabricació, i jo de la
dirigeixo De Maria Taps. Amb la jubilació d’aquest país, i jo volia afegir una tercera llengua estrangera vivint l’estrès d’una transformació necessària. comercialització i la projecció exterior.
del nostre pare, vam fer una escissió de al meu currículum. Va ser ell qui em va introduir al món del suro. Mentrestant, jo treballava com a assessora fiscal El futur del sector surer el veig esperançador, amb la sostenibilitat i la constant innovació com
l’empresa mare i vam crear-la. A Toledo, La família Parramon em va acollir com una filla més des del i laboral d’altres empreses i també de la nostra. a pilars clau.
la nostra família paterna segueix fent primer dia. En Tirso i en Joan Parramon em van ensenyar, amb Vaig ser testimoni del dia a dia de l’empresa, del El suro natural crec que continuarà sent el tancament de referència en vins de gamma alta,
l’extracció i preparació del suro en planxa paciència i constància, tot el que havien après al llarg d’una pes de les decisions i de la lluita per un model gràcies a les seves característiques intrínseques, la reciclabilitat i la capacitat de preservar
i nosaltres aquí, fem la fabricació de taps vida dedicada a la indústria del suro. sostenible. la qualitat del vi. La inversió en tecnologia seguirà millorant el producte, en la selecció i el
de suro naturals per a vins. L’any 1995, en Francesc i jo ens vam casar, i jo vaig començar Fa vuit anys, vaig fer el pas definitiu: vaig control del TCA, reforçant la confiança dels cellers.
Potser per seguir una mica la meva a compaginar la meva feina com a professora a la universitat deixar la meva feina d’economista i m’hi vaig Alhora, caldrà continuar comunicant al consumidor final el valor del suro davant d’alternatives
vocació social, però lligada al suro, soc amb la gestió de l’empresa familiar. incorporar, amb un altre enfocament. A més sintètiques, posant en relleu el seu impacte positiu en la biodiversitat i en la identitat del vi.
membre de la Junta d’Empresaris Surers En Francesc i jo vam tenir la sort de comptar amb dos homes d’acompanyar en Joan, ens vam convertir en
de Catalunya, també de la Confederació excepcionalment avançats en pensament per a la seva època. agents a Catalunya i Balears d’una boteria de Anna Serra
Europea del suro i participo en la En Joan i en Tirso ens van donar carta blanca per implementar la Borgonya, oferint botes de roure francès als
preparació de la Fira del Tap i del Suro. canvis i millores a l’empresa des del primer moment. Tant en cellers. Això ens ha permès entendre millor el vi, Poc relleu generacional
Inicialment, tota la nostra producció la Tirso com en Joan, fins al dia de la seva jubilació, van estar al els seus creadors els seus reptes.
veníem a distribuïdors, però amb els anys nostre costat, guiant-nos per aconseguir bones fites. Encara Avui, amb una indústria cada cop més La meva entrada en el món del suro va ser a través de la família del meu marit, i inicialment per dur
hem anat creixent i actualment, venem avui, cada dia, en Joan ens ve a veure i segueix de prop totes competitiva, el futur del sector no és fàcil. a terme tasques d’administració general.
directament als cellers, així que tapem tot les innovacions i millores que anem aplicant. Els taps tècnics, el domini portuguès, el canvi Posteriorment, amb l’interès de poder aportar més valor al nostre producte, se’m va proposar
tipus de vins, tant de petits-grans cellers Durant tots aquests anys, juntament amb un gran equip de d’hàbits dels joves, la sostenibilitat dels boscos implantar a la nostra empresa tot el sistema de control de qualitat en la fabricació i venda dels
fins a vins d’alt prestigi. persones, he implementat les normatives ISO de qualitat, medi i les exigències d’un producte impecable ens nostres taps, començant primerament pel certificat Systecode en la seva primera versió i, més
Estem en un sector complicat, perquè ambient i seguretat alimentària; un sistema de prevenció de obliguen a ser millors cada dia. I a la incertesa endavant, amb la certificació ISO 9001.
l’entrada de tapaments alternatius al suro, riscos integral; reduccions de soroll i d’ús d’energies fòssils; del mercat s’hi suma la qüestió familiar: fins on Aquest fet em va permetre participar en el primer estudi que es va dur a terme a l’Institut Català
no ens enganyem, és forta i agressiva, recuperació de subproductes, d’aigua i d’energia solar per fer implicar la nova generació? Quins límits cal del Suro sobre els límits de detecció de TCA, un estudi que va durar tres anys i en el qual hi
però crec i confio que el suro natural mai funcionar l’empresa d’una manera sostenible. Hem aconseguit posar entre feina i emocions? participaren tècnics de laboratori i responsables de qualitat de diverses empreses del moment.
deixarà de tapar els vins fets amb ànima, formar un equip inclusiu i amb total paritat, amb persones que, Seguim, amb il·lusions en una indústria encara Aquest estudi va marcar, a partir d’aleshores, els nivells màxims i mínims de TCA considerats com
els vins amb nom, els vins fets per uns com nosaltres, fa més de 20 anys que formen part de l’equip, molt artesanal, que ha de continuar innovant a acceptables en una partida de taps per a la seva comercialització. Amb el pas dels anys, les
enòlegs que estimen el que fan i volen el així com una nova generació que assegura la continuïtat de i no perdre’s en el camí, com tantes altres meves responsabilitats dins l’empresa es van anar ampliant, tot i que no vaig formar part de l’equip
millor tapament per a la seva creació. l’equip. empreses a Cassà de la Selva i la província de d’administració i gerència fins als darrers dos anys de vida de l’empresa.
Segurament soc una romàntica, però Hem portat el nom de Cassà de la Selva i els taps de suro Girona. En el suro, com en el vi, hi ha temps de Actualment, estic força allunyada del dia a dia de la indústria surera, però observo com han anat
no deixaré mai de creure que un bon vi, a més de 11 països arreu del món, i actualment, amb la repòs i temps de canvis. Treballem perquè el desapareixent aquestes fàbriques al nostre municipi, fet que suposo que indica, entre altres coses,
sempre ha d’anar tapat amb suro natural. incorporació de les nostres filles, tenim la motivació per nostre llegat tingui continuïtat, amb la mateixa que el sector té poc o nul relleu generacional. Sigui per manca d’interès de les generacions més
continuar invertint en millores sostenibles i nous mercats. passió que ens va fer apostar per aquest camí. joves o per les dificultats reals per generar riquesa en aquest sector.
Alícia de Maria Bosch
Estrella Bravo Esther del Moral Rigau. Núria Salvans Pérez